LA PÀTRIA
Que feliç qui s’estranya,
qui fa estrangeria,
qui muda les contrades,
qui tots els dies mor
i venç la mort al sendemà
Quina joia buidar la sang
d’aquestes venes
i el Temps d’aquestes mans meues
que esguarde
com una pàtria estranya.
Que feliç qui se’n va,
qui fa estrangeria,
qui muda, qui mor…
Del llibre El mim del mag, València, 2000.