jomirpe’s blog

Que feliç qui s’estranya,
qui fa estrangeria,
qui muda les contrades,
qui tots els dies mor
i venç la mort al sendemà

Quina joia buidar la sang
d’aquestes venes
i el Temps d’aquestes mans meues
que esguarde
com una pàtria estranya.

Que feliç qui se’n va,
qui fa estrangeria,
qui muda, qui mor…

Del llibre El mim del mag, València, 2000.

Nauta de nit que guanya antiga rada,
nauta de jorn que besa l’horitzó,
aquest sóc jo que em dic en Josep Mir.

Del llibre He vist Diògenes que esbocinava el bol. Alcoi, 1988.